Història

Hi havia una vegada un nen molt inquiet al qual li encantava menjar i inventar.

Va tenir la gran sort de viatjar amb la seva família a molts llocs entranyables i de poder descobrir diversos aromes del món.

Va començar a jugar amb la capseta dels aromes; eren molt diversos —florals, afruitats, dolços, cítrics, orientals…— i només podies identificar-los olorant i investigant.

Va anar desenvolupant el seu sentit de l’olfacte i, com si fos un joc, es va convertir en tot un repte fins que va arribar al punt que podia alegrar-se i cridar al carrer la deliciosa menja casolana que li tocava aquell dia!

Moltes vegades podia identificar quina delícia havia fet la seva àvia des d’un quart pis.

La felicitat que sentia aquell nen en menjar i olorar era directament proporcional a la seva curiositat per les mescles d’elements, textures i aromes.

Un dels seus plats preferits era “l’escalopa de vedella farcida de pernil i formatge amb sofregit de tomàquet casolà.” Era alhora dels més senzills i dels més tècnics. L’olor i l’acidesa del tomàquet et feien salivar i et preparaven per al cruixent excel·lent de l’arrebossat acabat de fer, i després el seu tendre, saborós i untuós farcit t’envaïa el paladar. Era una explosió de textures que feia volar la ment d’aquell petit en el perquè i el com, i només desitjava que aquell plat no s’acabés mai.

Li agradava tastar tots els plats típics i dolços d’allà on anava: foie gras, crêpes suzette, steak tàrtar, raclette, illa flotant… i així una innumerable quantitat de receptes que ampliaven el seu ventall de gustos i records.

Aquell nen es va fer gran, i un bon dia, amb 18 anys, li van arribar a les mans els primers vídeos de Ferran Adrià. Veient aquella cuina, va descobrir quelcom diferent: era creativa i es podien fer barreges fora del tradicional. Aleshores va tenir la genial idea d’apuntar-se per aprendre i formar-se en una escola d’alta cuina i pastisseria.

Primer va conèixer les grans bases (fons, salses, preparacions...) i posteriorment va continuar reforçant el seu aprenentatge en diferents cuines professionals, perfeccionant la seva destresa en restaurants d’alt nivell, alguns fins i tot amb estrella Michelin.

Avui dia, al seu restaurant a Les Corts, ha aconseguit crear plats únics i exquisits com el melós de vedella cuinat durant 48 hores al Roner amb verdures i brou de la mateixa vedella, o l’increïble arròs cremós amb bolets i pernil d’ànec.

Ens meravella amb la seva carta setmanal de temporada i els seus menús especials personalitzats per a cada client.

Pau Pérez