El xef darrere del foc.
Format a Hofmann i a les cuines amb estrella Michelin de Moments, Villa Retiro i Xerta. Avui lidera Aflamas amb una cuina pròpia: foc, producte i emoció.
Tres camins
que formen un cuiner.
La cuina no s'aprèn en un sol lloc. Es construeix amb escola, amb tècnica de les grans cases, i amb totes les hores que ningú no veu.
L'escola
Hofmann. Una de les grans escoles de cuina de Barcelona. Allà en Pau aprèn els fonaments, la disciplina, el respecte per l'ofici. La base sobre la qual després es construeix tota la resta.
Les cuines
Més de deu cuines. Tres amb estrella Michelin. Cases que marquen la manera d'entendre el producte, la tècnica i el detall. D'aquí ve l'exigència que avui defineix Aflamas.
El propi camí
I tota la resta. Les hores davant del foc, els productes que canvien amb l'estació, els encerts i els errors que només ensenyen quan estàs sol a la teva pròpia cuina. Aquesta és la part que no apareix a cap currículum, i la que més defineix Aflamas.
"El meu aprenentatge no neix només de l'alta distinció. També he crescut en cuines on el producte es treballa amb respecte, humilitat i una veritat que deixa empremta."
Cuina en una frase.
Una cuina de foc i producte que desperta emocions a través d'equilibris inesperats.
El foc com a punt de partida.
A Aflamas el foc no és una tècnica més. És l'origen del plat, allò que defineix la textura, l'aroma, la temperatura. Cuinar amb foc és cuinar amb presència: cada brasa demana atenció, cada producte reacciona diferent. D'aquí ve la veritat de cada plat.
El producte com a veritat.
Temporada, proximitat, integritat. El producte no es disfressa: es respecta. Cada ingredient arriba a la seva millor versió quan es treballa en la justa mesura. Sense artifici, sense excés. Només allò que el comensal recordarà.
El detall com a vehicle de l'emoció.
Cuino així perquè crec a provocar emoció des del detall: aromes, textures i ingredients en la justa mesura que generen dubte… i acaben revelant sabors que no havies tastat mai abans.